Integració reflexes primitius
Sabies que la integració de reflexos primitius pot ser clau en desenvolupament i creixement dels teus fills?
T’agradaria conèixer les claus d’integració en el desenvolupament del bebè?
La integració de reflexos primitius ajuda a desinhibir els reflexos que segueixen actius per a la supervivència del bebè instal·lant els moviments patrons
Què son els
reflexos primitius?
Són moviments automàtics dirigits des del troncoencefalo i que són executats sense que ho controli l’escorça cerebral, que tenen la seva raó de ser en la supervivència del nounat davant l’enorme canvi que experimenta en néixer.
Quan arriba la vida fos la mare, deixem el mitjà aquós en el qual s’ha desenvolupat dins de l’úter, i ens enfrontem al món exterior, on hem de començar a viure per nosaltres mateixos des del primer moment.
Els reflexos primitius són els pilars de la nostra estructura neuronal.
Podríem dir que el desenvolupament motor comença en l’úter gràcies a la participació dels reflexos primitius que es desenvolupen en les diferents etapes de l’embaràs i just després del naixement, i es converteixen en la base sobre la qual madura el sistema nerviós, és a dir, afavoreixen la creació i el desenvolupament d’estructures neuronals més complexes i, per això, aprenentatges més complexos.
Durant el primer any de vida, el desenvolupament sensorial i psicomotor que experimentarà el nen, tindrà una enorme repercussió neurològica en la resta del seu desenvolupament futur.
És la nostra primera base de moviments per a adquirir els màxims moviments possibles amb el nostre cos d’una manera automàtica, controlada, precisa i eficaç.
D’aquesta manera és més fàcil poder aconseguir el màxim rendiment de les accions que fem durant el dia a dia.
Tot el cervell està involucrat en el moviment corporal.
Les neurones motores són absolutament dependents de les neurones sensorials de tots els sentits.
El moviment té un efecte organitzador i integrador del Sistema Nerviós Central, tant a nivell visual, auditiu, tàctil i sistema vestibular (equilibri). Entra en funcionament l’equilibri, el sistema respiratori, el llenguatge, la funció manual, la coordinació ull-rajo per a l’escriptura, el moviment, la deambulació, etc.
Els estímuls que ens envolten i les necessitats vitals que s’ha de satisfer ens obliguen a reaccionar d’una determinada manera en cada situació. Aquí entren en escena els reflexos primitius.
Perquè serveixen els reflexos primitius?
La integració dels reflexos primitius pot ajudar a resoldre problemes derivats d’un mal desenvolupament, com ara diferents trastorns del moviment, problemes posturals, d’equilibri, malaptesa motora, així com diferents trastorns en determinades habilitats visuals i altres àrees de la vida.
És un dels aprenentatges més importants que fa en la seva vida, ja que seran els pilars de l’estructura neuronal que permetran adquirir els diferents aprenentatges que adquirim les etapes superiors.
Això significa que una vegada han complert la seva missió, els reflexos primitius han de desaparèixer o bé integrar-se en aquestes funcions cerebrals superiors.
Els reflexos primitius s’han d’integrar en la seva etapa de bebè.
Per tant, després d’haver ajudat el bebè a sobreviure els primers mesos de vida, per exemple, el reflex de succió per a alimentar-se, el reflex de l’agarri per a agafar coses, el reflex del moro per a sobreviure…
En conseqüència, els reflexos posturals li permeten aixecar-se, mantenir l’equilibri i moure’s a mesura que va creixent …
Aquests reflexos primitius – primaris – posturals, han de ser inhibits i controlats per centres més sofisticats a nivell cerebral, la qual cosa permet al nen el control de les respostes voluntàries.
Els reflexos primitius i el desenvolupament
A mesura que el cervell del bebè va madurant, els Reflexos Primitius fan el seu treball i s’inhibeixen, és a dir, deixen d’actuar.
Cadascun va deixant pas al fet que treballi el següent, arribant a desenvolupar els reflexos posturals i diverses habilitats motores més controlades, que definiran el control global del moviment.
Sàvies que un reflex actiu pot ser una pedra en el camí de l’aprenentatge i desenvolupament dels teus fills?
Hi ha reflexos primitius directament relacionats amb el desenvolupament d’habilitats visuals, des de les més bàsiques, com els moviments de l’ull o la percepció visual, fins a les més complexes, com el sistema d’enfocament o la coordinació entre els ulls.
Existeix una relació entre el desenvolupament motor del bebè en els primers mesos de vida i l’evolució de les habilitats visuals.
De fet, tots dos es desenvolupen de manera paral·lela, per la qual cosa si el desenvolupament motor es veu compromès, d’igual manera succeirà amb les habilitats visuals.
Mala integració dels reflexes primitius
Els reflexos primitius actius, és a dir que no desapareixen o s’integren quan el bebè es troba entre els sis i els dotze mesos d’edat, interfereixen en el normal desenvolupament del sistema nerviós central.
Per tant, poden impedir la maduració de patrons de comportament o fer que l’activitat de nivells cerebrals inferiors continuï prevalent, a pesar l’adquisició d’habilitats posteriors.
Aquesta immaduresa de les fibres nervioses neuronals poden afectar una àrea o totes les àrees de funcionament, no sols a la coordinació gruixuda i fina dels músculs, sinó també a la percepció sensorial-cognitiva-perceptiva, en la gestió emocional i en les relacions socials.
En funció de la presència i grau dels reflexos primitius, aquests es converteixen en un problema molt seriós en diferents àrees funcionals
Un dels aspectes més importants en els processos de desenvolupament i aprenentatge és la motricitat: moviment i aprenentatge tenen una interacció constant.
Conforme el nen va adquirint i dominant els comportaments motors, aquests serveixen de base per a poder aprendre a realitzar accions amb una major complexitat.
En conseqüència es desenvolupa la coordinació dels patrons homo-laterals i contra-laterals, i comença a utilitzar simultàniament diverses parts del cos.
Per a tenir un bon desenvolupament motor és necessari que el nen realitzi activitats com reptar, gatejar, caminar, saltar, córrer, nedar, escriure…
Què és la integració de reflexos primitius?
La integració de reflexes primitius tracta de corregir aquests problemes d’integració neuronal.
Les persones que no han integrat els reflexos primitius, i tampoc han assimilat els patrons de moviment durant els primers mesos de vida, tendran unes dificultats afegides i probablement li poden condicionar durant la seva vida.
Aquest problema es pot solucionar?
Aquest problema es pot solucionar?
A través d’un programa d’exercicis personalitzats, es pot resoldre aquest problema.
En conseqüència d’integrar els reflexos primitius, s’obtenen resultats a nivell motor, acadèmic, esportiu i gran augment de Qualitat de vida.
La integració dels reflexos primitius és indicat tant per a nens com per a adults
Per tant es pot aconseguir a través d’un programa de moviments molt específics i altres formes d’estimulació, amb el que s’aconsegueix una gran millora del control motor, gruix i fi.
Com a resultat es veuen avanços significatius en camps com l’atenció visual, la capacitat lectora, l’organització i planificació, les habilitats esportives, el processament de la informació auditiva i visual …
Tens o tenen algun dels símptomes que llistem a continuació?
- Dificultats en la lectura de descodificació, gramàtica i comprensió
- Pobres habilitats visuals
- Lentitud en el processament d’informació auditiva i visual
- Poques habilitats d’organització
- Mal control gruixut i fi
- Dificultat per a aprendre a caminar amb bicicleta
- Ús indistint de les mans (dreta-esquerra després dels 8 anys)
- Malestar en viatjar: Maldecaps i nàusees, especialment quan llegeixen en el cotxe, vaixell o avió
- Inhabilitat per a asseure’s o mantenir-se quiet o callat a l’edat d’11 o 12 anys
- Dificultat per a aprendre a llegir i escriure
- Dificultat a canviar d’escriptura infantil a adulta
- Dificultat en la motricitat, falta de coordinació
- Dificultat a aprendre a dir l’hora d’un rellotge tradicional
- Dificultat a aprendre a nedar
- Pobra coordinació ull-mà
- Problemes de llenguatge i articulació
- Ansietat
- Discrepància entre acompliment oral i escrit
- Dificultat en l’atenció i concentració