Revisions
Si desconeixes el que observes,
Com pretens interpretar el que significa?
T’agradaria veure un món millor?
El 80% de la informació sensorial que rebem és a través de la vista. La visió és considerada com un dels sentits més importants.
La quantitat d’informació que ens arriba a través de la visió és molt gran i ens influeix en tot l’organisme, tant des del punt de vista físic com intel·lectual (intel·ligència, aprenentatge, habilitats psicosocials i físic, psicomotricitat, etc.).
Cal diferenciar entre vista i visió. Podem gaudir d’uns ulls sans que captin la informació lluminosa i la converteixin en un missatge bioelèctric.
Però la visió és un sistema molt més complex, conseqüència de l’anàlisi i el processament de la informació que l’ull i els altres sentits envien al cervell, que ens permet comprendre i arxivar tot el que veiem.
A més de l’ull, el cos humà té altres vies d’entrada sensorials com són l’equilibri i l’oïda, que també aporten informació al sistema visual i contribueixen a tenir una bona visió.
Per tant, una bona visió depèn de el bon estat de l’ull i de les vies i estructures cerebrals que utilitzem per processar la informació visual.
Veure bé i no necessitar ulleres o lents de contacte, ni patir qualsevol patologia en els ulls, no és sinònim de tenir una bona visió.
Què és la visió de la realitat de manera global?
Creus que un mal funcionament de la visió et pot impedir ser la teva millor versió?
Tres requisits claus per tenir una bona visió
- Capacitat per veure el detall més petit (claredat).
- Capacitat de llegir o d’utilitzar els ulls durant llargs períodes de temps sense fatiga
- Bona coordinació ocular (confort)
- Habilitat per analitzar i interpretar els estímuls visuals (habilitats de processament visual)
Qualsevol anomalia en una d’aquestes capacitats o habilitats influeix en el procés d’aprenentatge.
La Optometria considera la visió com un procés neurològic complex que ha de permetre que siguem capaços d’identificar, interpretar i comprendre el que veiem.
Per tant, els ulls han d’estar perfectament ajustats per obtenir i enviar imatges nítides a el cervell i, d’aquesta manera, desenvolupar plenament les diferents habilitats visuals:
Agudesa visual, mobilitat ocular, canvi de distància focal, binocularitat, visió perifèrica, habilitats de percepció visual com la memòria visual, etc…
Qualsevol anomalia en una d’aquestes capacitats o habilitats influeix en el procés d’aprenentatge.
Podem diferenciar el que són problemes d’origen refractiu (miopia, hipermetropia, astigmatisme, etc.), que poden compensar-se amb una correcció òptica, dels problemes de processament de la informació visual que poden impedir-nos tenir una visió correcta.
Es produeix una paradoxa, la majoria de problemes de visió es donen en persones que tenen els ulls sans.
Els problemes d’origen refractiu són diferents als de processament visual.
ÉS MOLT FREQÜENT QUE UNA PERSONA TINGUI UNA VISTA DEL 100%,
I MALGRAT AIXÒ, SENSE SER CONSCIENT,
TINGUI ALGUN PROBLEMA VISUAL.
Què és l’optometria comportamental?
La Optometria Comportamental va més enllà, i valorar la influència de la visió en el nostre comportament.
No ens interessa tant la quantitat sinó la qualitat de la visió, a partir de la idea que veure bé és una mica més complex que reconèixer lletres, caràcters i objectes a certa distància.
Tracta d’identificar objectes i símbols, donar-los un valor i un sentit, descodificar i processar informació visual, emmagatzemar i recuperar patrons de visió etc …
Perquè tot això sigui possible, cal que els òrgans i funcions de sistema visual treballin de manera coordinada. Quan això passa és quan intervé l’optometria comportamental.
Aquesta disciplina treballa a partir de profunds coneixements en neurofisiologia, desenvolupament motor i cognitiu, lateralitat, processament auditiu i coneixements en integracions, de manera que permeti incidir sobre trastorns de l’aprenentatge o la reeducació visual.
REVISIONS ESPECÍFIQUES